Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries: tipus i maneres de distingir-les

L’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica i l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia classifiquen les reaccions adverses als aliments en tòxiques i no tòxiques. En aquest article ens centrarem en aquestes últimes.

Qualsevol reacció adversa als aliments no tòxica s’anomena hipersensibilitat als aliments. Dins d’aquest grup, tenim les al·lèrgies alimentàries, que estan mediades pel sistema immunitari, i la hipersensibilitat alimentària no al·lèrgica, en què les intoleràncies alimentàries són un tipus enzimàtic no mediat pel sistema immunitari. Però què són realment aquestes situacions?

Una al·lèrgia alimentària es produeix per una reacció adversa del sistema immunitari a un determinat aliment, quan la persona sensible a aquest aliment entra en contacte amb aquest o amb un altre aliment que el contingui, generalment en ingerir-lo, encara que en els consumidors més sensibles també en tocar-lo o olorar-lo.

Poden haver-hi al·lèrgies alimentàries no mediades per anticossos IgE, que es manifesten amb símptomes digestius a les 2-48 h després d’haver ingerit l’aliment, o mediades per IgE, que es presenten de manera ràpida després de l’exposició oral.

Però sigui del tipus que sigui, el que provoca la reacció al·lèrgica són els al·lergògens alimentaris, unes proteïnes específiques dels aliments. A cada aliment poden identificar-se al·lergògens majors i altres de menors. Un al·lergogen major és aquell amb més del 50% de freqüència de reconeixement per anticossos IgE.

Per la seva banda, una intolerància alimentària es produeix quan l’organisme no pot assimilar o és incapaç d’absorbir a l’intestí (per absència o dèficit d’un enzim) de manera total o parcial un aliment o un dels seus components, principalment el sucre de l’aliment. En aquesta mena de reaccions adverses no hi ha —o no s’ha demostrat— presència d’un mecanisme de base immunològica. I l’origen és multicausal: immaduresa del tub digestiu (infants), patologies sense diagnosticar o sense tractar, etc.

Els signes i els símptomes de les al·lèrgies alimentàries i les intoleràncies són variats:

• Les al·lèrgies alimentàries es presenten de manera cutània (urticària, enrogiment de la pell, inflor de llavis i parpelles, dermatitis), gastrointestinal (dolor abdominal, diarrea, nàusees, vòmits, còlics, inflor), respiratòria (rinitis, asma, tos, moqueig, esternuts) i sistèmica (anafilaxi i xoc anafilàctic).
• Les intoleràncies alimentàries varien en funció de la quantitat d’aliment ingerida i no solen manifestar-se ràpidament. Se solen presentar en el sistema respiratori i de manera cutània, però els més freqüents són els gastrointestinals (nàusees, vòmits, diarrea, inflor, dolor abdominal, restrenyiment o rampes).

Els 14 al·lergògens de declaració obligatòria

Des del 13 de desembre del 2014, és d’obligat compliment indicar els 14 al·lergògens especificats en l’Annex II del Reglament 1169/2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. És per això que qualsevol aliment, envasat o no envasat, servit en col·lectivitats ha de declarar els al·lergògens següents: cereals amb gluten, crustacis, ous, peixos, cacauets, soja, lactis, fruita seca amb pela, api, mostassa, sèsam, sulfits, tramussos i mol·luscs.

Tipus d’intoleràncies alimentàries més comunes

• Intolerància a la fructosa i al sorbitol

Aquesta mena d’hipersensibilitat alimentària no al·lèrgica es dona quan les cèl·lules intestinals no són capaces d’absorbir de manera total o parcial la fructosa, fet que genera símptomes gastrointestinals com ara diarrees, dolor abdominal, nàusees o gasos.

La fructosa és un sucre que es troba majoritàriament a la mel, les fruites i les verdures. Però també és protagonista en alguns productes processats, ja que l’hi afegeixen per endolcir. I en aquest tipus d’intoleràncies, el sorbitol tampoc no és ben absorbit. Aquest alcohol de sucre natural està present en fruites com ara pomes i prunes, però també es fa servir industrialment com a edulcorant de baix contingut calòric en aliments amb declaracions nutricionals com “sense sucres” o “sense sucres afegits”.

• Intolerància a la lactosa

És la incapacitat de digerir quantitats normals de lactosa per una baixa quantitat de lactasa, enzim que metabolitza la lactosa, el sucre de la llet. On trobem la lactosa? Doncs, a més d’estar present en les llets d’origen animal i derivats lactis, també es troba en productes de pastisseria, fleca i brioixeria, batuts o sucs elaborats amb llet, embotits o sopes i cremes envasades. Per això, és molt important llegir bé els ingredients dels aliments envasats.

Altres al·lèrgies comunes

• Al·lèrgia a les LTP (Lipid Transfer Proteins). És una al·lèrgia causada per unes proteïnes que contenen els vegetals: les proteïnes de transferència de lípids (LTP). Aquesta es localitza sobretot a la part externa de les fruites i verdures, a la pell més que a la polpa, encara que també apareix a les llavors. Els aliments d’origen vegetal que més en solen tenir són les fruites de les famílies Rosaceae (préssec, cirera, pruna, nectarina), fruita seca com les nous o avellanes, hortalisses com les crucíferes i els llegums.
• Als llegums, com llenties, cigrons, pèsols, cacauets, soja i tramussos.
• A les fruites rosàcies, com ara préssecs, kiwis, albercocs, maduixes, fruites del bosc, prunes, cireres, etc.
• A additius, com la tartrazina o el glutamat monosòdic (E-621).
• Als guants de làtex.
• A l’anisakis, paràsit present en aliments d’aigua salada.

Els tests d’intolerància als aliments

S’autodefineixen com una eina de diagnòstic i avaluació extremadament sensible i reproduïble que proporciona informació sobre el mecanisme fisiopatològic de les intoleràncies alimentàries dels individus que s’hi sotmeten. Amb aquestes eines prometen identificar els aliments que et causen malestar o estan impedint perdre pes i al·leguen que eliminant-los o restringint-los es milloraran els símptomes.

Això no obstant, nombroses societats científiques americanes, europees i espanyoles afirmen que aquests tests no tenen evidència científica, són fraudulents i perillosos. A més d’això, les intoleràncies es diagnostiquen una a una mitjançant la prova del test de l’aliment o hidrogen espirat per a la lactosa o la fructosa. I en el cas de les al·lèrgies alimentàries, quan se sospita d’algun tipus d’al·lèrgia, el més habitual és plantejar un test cutani d’al·lèrgia (conegut com a “prick test”).