• |
  • |

Un descuit ho canvia tot. Nou consells per evitar ofegaments

ahogamiento

  • Umivale Activa ha preparat una campanya informativa per identificar els riscos que poden derivar en accidents a l'aigua
  • La campanya es completa amb una guia tècnica de bones pràctiques per a socorristes

 

211 persones han mort per ofegament en espais aquàtics a Espanya des de principi d'any (fins al 30 de juny), segons l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA) de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme. Només al juny han mort ofegades 73 persones.

Per franges d'edat, les persones entre 45 i 74 anys són les que major mortalitat acumulen (96 persones mortes el 2025). Les víctimes majoritàriament són homes (165 morts), i les platges són el principal escenari d'aquests accidents (100 morts). Per comunitats autònomes, Andalusia és la regió on més persones han mort des de principi d'any (39), seguida de les Canàries (35), Galícia (26) i Catalunya (23).

“Els accidents a l'aigua tenen massa sovint resultats letals. Cada estiu les notícies de morts per ofegaments omplen informatius, però són accidents que poden evitar-se seguint unes normes mínimes de seguretat”, ha destacat José Luis Cebrián, coordinador del Servei d'Activitats Preventives de Riscos Laborals d'Umivale Activa i tècnic superior de Prevenció de Riscos Laborals.

És per això que des de la mútua Umivale Activa han preparat una campanya informativa amb les claus per tenir un bany segur: una infografia amb nou consells per a un bany segur i una guia tècnica de bones pràctiques per a l'activitat de socorrista.

Sabies que un descuit o una imprudència ho canvia tot?

1. Banyar-se en zones habilitades. En rius, pantans o llacs, i en platges del litoral marítim que no estiguin habilitades per al bany, hi ha molts perills per a la teva integritat i la teva salut.

2. Evitar entrar bruscament a l'aigua, especialment després de prendre el sol o haver menjat. És recomanable esperar entorn de dues hores després de menjar per prevenir el "tall de digestió".

3. Sortir de l'aigua si adverteixes algun símptoma estrany com esgarrifances (tremolors persistents), fatiga, mal de cap o a la zona del clatell, picors, marejos, vertígens o enrampades.

4. No llençar-se de cap en llocs de fons desconegut.  Pots copejar-te el cap contra el fons de la piscina o una roca a la platja i produir-te una lesió que danyi la medul·la espinal.

5. No t'arrisquis intentant salvar algú amb problemes a l'aigua. Millor, llença-li alguna cosa que floti i demana ajuda, perquè una persona en situació d'ofegar-se pot arrossegar-te a tu.

6. Respectar les zones reservades per al bany. Els accidents per motos, taules de surf de vela, vaixells, etc., augmenten cada any, principalment per no respectar les zones de bany.

7. Anar amb compte amb les vores de les piscines i les zones mullades. Pots relliscar i causar-te una lesió. Respecta les normes de seguretat de les instal·lacions.

8. La majoria d'ofegaments a la mar es produeixen pel bany en solitari. Davant un incident és més difícil que algú pugui socórrer-te; la millor prevenció és evitar banyar-se tot sol.

9. Evitar empassar-se aigua. Els químics usats per mantenir les piscines poden provocar afeccions gàstriques i, als rius o pantans, empassar-se aigua pot fins i tot produir infeccions.

La infografia també remarca la importància de respectar les banderes de senyalització a la platja i subratlla la importància de no nedar mai contra corrent si ens sentim arrossegats, sinó en paral·lel a la platja fins a sortir-ne.

Guia de bones pràctiques per a socorristes

La campanya es completa amb una guia tècnica que proporciona un marc integral per a la seguretat i la prevenció de riscos laborals per als socorristes en diverses instal·lacions aquàtiques, com ara piscines convencionals i naturals i parcs aquàtics.

El document repassa les funcions clau d'aquest perfil professional, que es divideixen en quatre àrees fonamentals: tècniques de natació, prevenció (supervisar les instal·lacions i l'equip, fer complir les normes de seguretat i mantenir-se en òptimes condicions físiques i tècniques), rescat i primers auxilis (prestar la primera assistència en cas d'accident, tot aplicant els protocols establerts i oferint suport psicològic).

La guia detalla també els riscos laborals genèrics i les mesures de prevenció més adequades per mitigar-los.

Entre d'altres, identifica les caigudes, riscos per contacte elèctric, l'exposició a productes químics o la càrrega física que pot provocar trastorns musculoesquelètics. També, l'exposició a agents físics i biològics, tot dedicant un apartat als riscos psicosocials i als equips de protecció individual que han d'utilitzar.

Pel que fa a la formació necessària per exercir com a socorrista, el document destaca que es requereix una formació específica que inclou, en l'àmbit professional, el certificat de professionalitat de socorrisme en instal·lacions aquàtiques o el títol de tècnic esportiu en salvament i socorrisme.

Pel que fa a la prevenció de riscos laborals, seria recomanable requerir cursos sobre actuació en emergències, primers auxilis, manipulació de productes químics i càrregues, benestar emocional i higiene postural.

La campanya es pot consultar a l'apartat de Prevenció i Salut d'umivaleactiva.es, a la secció destinada a Primers auxilis.

 

16/07/2025


También te puede interesar