Declaracions de propietats saludables en aliments: què hi ha de cert?
Segurament, en més d’una ocasió, hauràs llegit a l’etiquetatge d’un aliment o suplement frases com: “la vitamina C contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”, “els folats ajuden a disminuir el cansament i la fatiga” o “el calci és necessari per al manteniment dels ossos en condicions normals”. Però, saps realment què signifiquen? Aquestes afirmacions s’anomenen declaracions de propietats saludables o health claims.
Es tracta de missatges que apareixen en l’etiquetatge, la publicitat o el màrqueting dels productes per indicar que el consum d’un aliment, o d’un dels seus components, pot aportar beneficis per a la salut. Perquè una empresa pugui utilitzar-los, ha de complir una sèrie de condicions d’ús estrictament regulades a escala europea.
La importància de les quantitats mínimes
En el cas de les al·legacions relacionades amb vitamines i minerals, la normativa indica clarament que només es poden utilitzar si l’aliment és, com a mínim, una “font de” aquest nutrient. Segons el Reglament (UE) núm. 1169/2011, això significa que el producte ha de contenir una “quantitat significativa”: per norma general, almenys el 15 % dels valors de referència de nutrients (VRN) per cada 100 g o 100 ml.
Per tant, una empresa només podrà declarar que el seu producte és beneficiós si conté aquesta quantitat mínima estipulada; en cas contrari, qualsevol missatge sobre les seves propietats saludables seria il·legal.
Quina normativa regula aquestes declaracions?
El marc legal es basa en dos pilars fonamentals:
- Reglament (CE) núm. 1924/2006: És la norma base que regula les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, garantint que la informació que rep el consumidor sigui veraç i rigorosa. (Consulta-ho aquí).
- Reglament (UE) núm. 432/2012: Aquest document estableix la llista detallada de totes les declaracions autoritzades a la Unió Europea (excepte les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament infantil). (Consulta-ho aquí).
A més, la Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) disposa al seu lloc web d’un cercador de declaracions. Aquesta eina permet a qualsevol persona revisar quines al·legacions estan autoritzades, quines han estat denegades i sota quines condicions de seguretat s’han de comercialitzar.
Qui verifica la base científica?
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) és l’entitat responsable de verificar la justificació científica de cada declaració per protegir el consumidor. La seva tasca serveix de base perquè la Comissió Europea i els estats membres decideixin si autoritzen o no un missatge saludable. Fins avui, l’EFSA ha avaluat més de 2.300 sol·licituds i n’ha rebutjat milers per no complir criteris estrictes.
Per valorar cada afirmació, l’agència se centra en tres punts clau:
- Està l’aliment o ingredient correctament definit en funció del seu presumpte efecte?
- És l’efecte proposat específic i beneficiós per a la salut?
- Existeix evidència científica sòlida que doni suport a l’afirmació?
Si l’EFSA no arriba a una conclusió favorable o les proves no són convincents, la propietat no es pot mencionar ni en l’etiquetatge ni en la publicitat.
Tipus de declaracions autoritzades
Actualment existeixen quatre categories d’al·legacions que poden incloure’s tant en aliments com en complements alimentaris:
- Relatives al creixement i la salut dels infants.
- Relatives a la reducció del risc de malaltia.
- Diferents de les de reducció de risc (salut general, funcions psicològiques, etc.).
- Basades en proves científiques obtingudes recentment i/o amb protecció de dades.
Cadascuna d’aquestes declaracions ha d’especificar el nutrient o aliment al qual es refereix, les condicions d’ús, possibles restriccions o advertiments de seguretat i el seu corresponent número de registre a la llista consolidada de l’EFSA.
Conclusió
Perquè les empreses alimentàries operin a la Unió Europea, han de complir estrictament aquests requisits. Un exemple recent d’aquestes autoritzacions és la declaració que estableix que “el consum de kiwi verd contribueix al funcionament normal de l’intestí augmentant la freqüència de les deposicions”.
Si vols aprofundir en aquest tema, l’AESAN ofereix un apartat detallat amb tota la informació tècnica sobre les declaracions de propietats saludables.
Consulta aquí el material de la jornada
Inscriu-te aquí a les nostres jornades de l'Escola de Salut
