Sis creences alimentàries que et recomanem que canviïs perquè la teva alimentació sigui més saludable

Quantes vegades has sentit les expressions: “M’han dit que…”, “He sentit que…” o “A mi em funciona…”? Les creences alimentàries ens porten a tenir hàbits alimentaris poc saludables i de vegades suposen un risc per a la nostra salut. Es defineixen com a coneixements socialment construïts que els individus i els grups comparteixen sobre els aliments, que estan influenciats per factors culturals i tenen un paper en la construcció social dels significats associats als aliments.

Un altre concepte molt estès és la mitocràcia, que fa referència a la tirania de les normes absurdes que s’han convertit en mites i que limiten la nostra manera de pensar i actuar.

Sigui quin sigui el concepte que fem servir, totes comparteixen les mateixes característiques:

• Afirmen el contrari del que realment és.
• Tendeixen a confondre’ns i poden influir en els nostres hàbits alimentaris i fins i tot perjudicar-nos.
• No tenen base científica i, en el cas que es basin en algun article científic, cal revisar-ho bé.
• Es difonen entre la població, famosos o mitjans de comunicació i habitualment els xerraires, remeiers o “famosets” busquen interessos econòmics a costa de la salut de les persones.
• També es difonen per espais públics: col·legis, gimnasos, supermercats, perruqueries, a la feina, entre familiars i amics, etc.

Així que identificarem i donarem motius pels quals les següents sis creences alimentàries no tenen sentit i convé desmitificar per portar uns hàbits alimentaris saludables i sostenibles en el temps.

Haig de fer els cinc àpats al dia

Si et plantejo aquests dos menús, quin triaries?

• Menú de cinc ingestes: esmorzar amb un suc envasat i cinc galetes; a mig matí, un entrepà de llonganissa amb patates fregides; dinar amb espaguetis carbonara i un iogurt de macedònia; berenar amb un paquet de fregits i una beguda ensucrada, i per sopar hamburgueses amb tomàquet i un iogurt ensucrat.
• Menú de tres ingestes: esmorzar amb un bol de maduixes i plàtan, un got de llet amb musli integral i una unça de xocolata 75% cacau; per dinar, una amanida de tomàquet, pasta amb verdures i salmó i una peça de fruita, i per sopar un remenat de verdures amb pa integral i un iogurt natural amb nous.

No és imperatiu haver de fer els cinc àpats al dia, ja que dependrà de diversos factors. El primer, el tipus de gana, fisiològica o emocional, i hem d’aprendre a identificar-la. El segon, la qualitat de cadascun dels aliments. I, el tercer, tenir en compte variables com l’horari laboral, el context, la pràctica esportiva o patir una malaltia. Així, que decideixis el que decideixis, és important que els canvis siguin progressius i t’encaminis cap a una alimentació com menys processada millor.

El pernil de gall dindi és més saludable

El pernil de gall dindi és una carn processada que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’ha de reduir pels riscos associats a diferents malalties. Així, el seu consum ha de ser “com menys, millor”.

Ara bé, en el cas que decideixis escollir aquest tipus de pernil o similar per a les teves torrades, entrepans o plats no oblidis fixar-te que ha de tenir un alt percentatge de carn i no portar cap ingredient afegit com a sucres, aigua o proteïnes.

Si un aliment té oli vegetal, significa que és més saludable

Els greixos es poden classificar en diversos grups i un d’ells són els àcids grassos. Aquests àcids són les peces que formen aquests greixos i segons la seva forma es classifiquen en:

• Saturats. Sòlids a temperatura ambienti i generalment tenen més relació amb la malaltia cardiovascular, però depèn de la quantitat d’àtoms de carboni. L’oli de coco i l’oli o greix de palma presenten aquest tipus d’àcid gras. 
• Monoinsaturats. Són greixos líquids a temperatura ambient que ajuden a cuidar el colesterol i un bon aliat en les malalties cardiovasculars. L’oli d’oliva, de cacauet, de nabina o colza i el d’alvocat en són exemples.
• Poliinsaturats. Són greixos essencials que el nostre cos no pot fabricar i cal consumir amb l’alimentació. En el cas dels olis, convé consumir-los amb equilibri com seria l’oli de gira-sol, de soja, de nou o de lli.
• Trans. Són greixos artificials, creats industrialment i que tenen un efecte directe en les malalties cardiovasculars i són molt perjudicials per a la salut. 

Així que, segons el tipus d’àcid gras que sigui, seran beneficiosos o no per a l’organisme i la salut cardiovascular.

L’aigua engreixa

Aquesta creença resulta bastant il·lògica tenint en compte que l’aigua està formada per minerals i aquests micronutrients no tenen calories. Però encara donarem més motius per desmitificar-ho:

• Amb gas o sense gas, l’aigua no aporta energia, per la qual cosa mai no s’ha de considerar com a factor preocupant sobre l’augment de pes. Sí que aporten calories les aigües de gustos que portin sucres.
• L’aigua no engreixa en els àpats, perquè no aporta valor calòric a la dieta, tant si es beu abans, durant o després de la ingesta d’aliments.
• Seria interessant beure abans i durant els àpats, ja que ens omple i podria ajudar a consumir menys ingesta d’aliments.

L’aigua amb llimona desintoxica el cos o l’aigua amb llimona ajuda a perdre pes

El nostre cos no necessita fer cap depuratiu perquè té òrgans extremament eficients que s’encarreguen de netejar el nostre interior, com són els ronyons, el fetge, l’intestí, la pell i els pulmons.

Si has vist l’aigua amb llimona en diferents estratègies, no té res a veure en la pèrdua de pes, sinó amb altres mecanismes. Així que, si t’agrada l’aigua amb llimona, beu-ne! Però perquè t’agrada, no perquè té “cures miraculoses” (perquè no en té!)

Beure una copa de vi és cardiosaludable

L’OMS ho té clar: “com menys alcohol, millor; com més, pitjor”. I organismes com l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer i el Fòrum Mundial per a la Recerca del Càncer afirmen la relació de l’alcohol amb nombroses malalties, sense presentar cap benefici, encara que sigui petita la quantitat.

L’evidència científica no demostra que el consum de vi i de cervesa tingui un efecte protector en la reducció del risc cardiometabòlic o de qualsevol altra malaltia que superi els possibles danys i s’ha d’evitar recomanar el consum de begudes alcohòliques específiques atribuint-los beneficis per a la salut.

És important que la població entengui que cuidar l’alimentació i fer activitat física són modificacions de l’estil de vida molt més eficaces i segures que el consum de baix risc de vi o cervesa.

I si hi hagués algun estudi científic que afirmi o suggereixi que beure moderadament alcohol presenta beneficis per a la salut, haurem de preguntar-nos: és finançat per alguna empresa del sector vinícola o cervesera? Presenta algun conflicte d’interès? De quin tipus d’estudi es tracta?