Burnout, mobbing i agressions en l’entorn laboral

Un 30 %  de professionals reconeix que, des de la pandèmia, ha augmentat la seva sensació d'esgotament o fatiga en el seu lloc de treball, el que es coneix com a burnout, segons la guia del mercat laboral 2022 publicada per l'empresa Hays.

Coincidint amb el Dia de la Psicologia a Espanya, la mútua Umivale Activa ha publicat una campanya de conscienciació davant d'aquest i altres tipus de riscos psicosocials com el mobbing o assetjament psicològic i les agressions en el treball.

Integrada per tres fitxes i tres audiovisuals, la iniciativa, posada en marxa des d’aquest Servei d'Activitats Preventives de Riscos Laborals de la mútua, posa el focus en com detectar aquest tipus de riscos i com actuar des de les empreses.

Síndrome de burnout en l’àmbit laboral

La síndrome de desgast professional o “estar cremat” és un estat d’esgotament mental, emocional i físic que es presenta com a resultat d’exigències angoixants, estrès crònic o insatisfacció laboral. Pot afectar les persones treballadores en l’àmbit personal, social i laboral.

Per a José Luis Cebrián, Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals d'Umivale Activa, existeixen factors personals que poden fer-nos més propensos a patir aquesta síndrome com "tenir poca tolerància a l'estrès i a la frustració o disposar d'un elevat sentit de la responsabilitat", però també existeixen factors dins de l'organització que poden originar aquest estat d'esgotament.

"Una mala distribució d'horaris, desequilibri entre el volum de treball, les expectatives i  els recursos disponibles, un mal ambient laboral, la manca de prevenció de riscos laborals psicosocials o la falta d'oportunitats de millora laboral poden afavorir l’aparició del burnout", apunta Cebrián.

Els principals símptomes per a la salut que es manifesten són l'esgotament emocional i físic, l'increment de la irritabilitat i la pèrdua de motivació i autoestima.

Algunes mesures preventives que es poden adoptar per part de l’empresa impliquen promoure la seguretat en l’ocupació, definir amb claredat els llocs de treball d’acord amb les capacitats de la persona que l’ocupa, promoure el treball en equip i facilitar la flexibilitat horària i les rotacions, entre d’altres. A més a més, és aconsellable posar en pràctica programes de formació contínua i dotar els treballadors d’eines per gestionar l’ansietat i l’estrès.

Assetjament psicològic al treball o mobbing.

El mobbing és la situació en què una persona o un grup exerceixen una pressió psicològica extrema, de forma sistemàtica i durant un temps prolongat sobre una altra persona en el lloc de treball, la qual cosa provoca danys a la seva salut. En funció de cap a qui va dirigit podem parlar d'assetjament descendent (a una persona subordinada), horitzontal o ascendent.

"Les accions de violència psicològica en el lloc de treball poden consistir en atacs amb mesures organitzatives, amenaces amb violència física o agressions verbals, entre altres", ha destacat Cebrián.

La persona treballadora afectada pot desenvolupar ansietat, apatia, frustració, problemes d’atenció, depressió, trastorns del son, trastorns psicosomàtics i musculoesquelètics, fins a intents de suïcidi.  A més, aquest tipus de situacions repercuteixen no només en la víctima, sinó també en el seu entorn laboral o personal.

Entre les mesures preventives que es poden posar en pràctica des de les empreses, destaquen les següents: posaren la participació en l'organització del treball, dissenyar canals fluids de comunicació o identificar clarament les funcions de cada persona. En l’àmbit psicosocial, implantar mecanismes de motivació que garanteixin el reconeixement social, redissenyar tasques monòtones i repetitives o elaborar programes de formació amb continguts psicosocials.

Agressions en el lloc de treball

Finalment la campanya recull també mesures preventives enfront de conductes agressives en l'entorn laboral.  Les agressions poden donar-se en casos en què la persona agressora no té cap relació amb la víctima, entre persones en les quals existeix una relació professional o en situacions en què la persona agressora té una implicació personal amb el centre de treball o amb algú de la plantilla.

"Disposar de bona il·luminació i visibilitat, instal·lar càmeres de seguretat i disposar de zones segures per a les persones treballadores, poden ser algunes mesures de prevenció. També ubicar les caixes registradores o articles de valor fora de l'abast dels clients, instal·lar taulells amples o més alts i habilitar zones d'espera confortables", apunten des de la mútua.

Convé adequar la plantilla al volum de feina i fer rotacions entre els llocs de major risc.  Promoure la formació en el maneig de conflictes, implantar procediments per a casos d’emergència i seleccionar sistemes de seguretat de fàcil maneig són altres de les mesures que es poden adoptar des de les empreses.

Aquest material ja es pot consultar i descarregar en umivaleactiva.es, en l'apartat de Salut i Salut en Benestar Emocional. Riscos psicosocials, tant en castellà com en català.