Quin és l'impacte de la digitalització en la seguretat i la salut laboral?

La implantació de la intel·ligència artificial (IA) i altres algorismes en l'àmbit laboral pot contribuir a la millora de les condicions de treball, però el desconeixement o l'ús incorrecte poden implicar una amenaça greu, i repercutir en la integritat moral de les persones treballadores, així com en la seva seguretat, salut i benestar.

Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, aquest dilluns 28 d'abril, l'Organització Internacional del Treball (OIT) posa el focus en l'impacte de la digitalització en l'entorn laboral.

Per això, des de la mútua Umivale Activa han preparat una campanya informativa amb l'objectiu de donar a conèixer alguna de les seves repercussions a través de dos pòsters i una guia de bones pràctiques preventives. “Documents en què oferim pautes per implantar de manera segura, ètica i efectiva la intel·ligència artificial i altres algorismes en la gestió de la prevenció de riscos laborals dins de les empreses”, ha destacat José Luis Cebrián, coordinador del Servei d'Activitats Preventives de Riscos Laborals de la mútua.

“La digitalització i la IA estan transformant el món laboral, oferint millores en productivitat i condicions de treball, però també presenten desafiaments significatius”, ha apuntat Cebrián, com ara “nous riscos emergents, d'impacte psicosocial, perills relatius a la privadesa o la necessitat evident d'adaptació de les persones treballadores.”

Així, la guia de bones pràctiques detalla en termes generals els beneficis de la IA en la PRL, com ara la millora de la seguretat i la salut mitjançant l'anàlisi de dades, la predicció de riscos i la personalització de mesures preventives, l'automatització de tasques perilloses o repetitives (per exemple, amb robots col·laboratius), el monitoratge continu de condicions de treball i salut o una formació més eficaç mitjançant simulacions, a través de l'ús de la realitat virtual.

El document recull el marc normatiu actual, des del reglament europeu d'IA, que estableix un enfocament basat en nivells de risc (inadmissible, alt, limitat, mínim) i requisits estrictes per a sistemes d'alt risc (gestió de riscos, governança de dades, transparència, supervisió humana, etc.), fins a l'Estratègia nacional d'intel·ligència artificial i la creació de l'Agència Espanyola de Supervisió d'Intel·ligència Artificial.

Entre els principals riscos i desafiaments, la guia detalla els riscos psicosocials, pel tecnoestrès o la falta de desconnexió digital, entre d'altres; els riscos laborals per la possible pèrdua d'ocupació; la necessitat de formació contínua o la resistència al canvi; l'ètica en la IA o els riscos de privadesa de dades o seguretat, entre d'altres.

El document també recull, a grans trets, com dur a terme la implantació d'un sistema intel·ligent en l'empresa perquè sigui efectiu, i detalla alguns exemples dels sistemes intel·ligents més utilitzats en l'àmbit preventiu, mostrant-ne les principals aplicacions, els factors de risc i les mesures preventives.

En resum, la IA pot ser una eina molt valuosa per millorar la seguretat i salut laboral, però la seva implementació ha de ser acurada, ètica, transparent i centrada en l'ésser humà. És essencial equilibrar els beneficis tecnològics amb la protecció dels drets, la salut i el benestar de les persones treballadores, assegurant sempre la participació i el consentiment informat d'aquestes.

Aquest material ja es pot consultar i descarregar a umivaleactiva.es, a l'apartat de gestió de la prevenció de riscos laborals.