Umivale Activa i l’Ivie presenten un conjunt de fitxes regionals sobre la incapacitat temporal i la sinistralitat

Umivale Activa i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) acaben de publicar una sèrie de fitxes amb informació regional sobre els processos d’incapacitat temporal (IT) en cadascuna de les comunitats autònomes, que permeten mostrar una radiografia rigorosa de les baixes a Espanya. El mapa regional de la incapacitat temporal a Espanya presenta una dispersió considerable. L’any 2024, el percentatge de jornades laborals potencials perdudes es va situar en el 5,94%, i oscil·la entre el 4,93% de Madrid i el 8,2% de Canàries. L’increment nacional se situa en el 44% i varia entre comunitats. El menor increment, del 31%, s’observa a les Illes Balears, mentre que Canàries i Galícia experimenten el major increment, del 64%, respecte del 2018.

En l’indicador d’absències per incapacitat temporal influeixen dos paràmetres tradicionalment estudiats: d’una banda, la incidència, que es refereix al nombre de processos d’IT en què incorre la població protegida, i, de l’altra, la durada dels processos. A més, la radiografia regional aporta llum sobre el fenomen des dels tres paràmetres responsables de l’increment de la IT identificats en l’estudi anterior: la repetició de processos, les baixes de llarga durada i les patologies de més difícil objectivació (les àlgies i els problemes de salut mental).

A totes les regions creixen la repetició de processos, les baixes de llarga durada i les patologies de difícil objectivació com les àlgies i la salut mental

En aquest sentit, la comparativa amb la mitjana espanyola mostra que hi ha comunitats que estan per sobre només en un paràmetre, en dos o fins i tot en els tres. Mentre Navarra i Catalunya registren una freqüència de processos molt elevada, la seva posició en jornades perdudes és menys extrema que la de Canàries, Galícia, el País Basc o Cantàbria, una diferència que es deu a la durada dels processos d’IT.

Incidència: quants processos nous s’inicien per cada 1.000 treballadors

Navarra i Catalunya encapçalen la incidència, seguides del País Basc i les Illes Balears. Tanmateix, Canàries i Galícia registren un indicador d’absències per IT més elevat amb una incidència inferior. La comparació confirma que la freqüència d’entrada en IT no és suficient per explicar les jornades perdudes, sinó que la durada dels processos té un paper important.

Prevalença: quants processos romanen actius

Canàries, Galícia, Cantàbria, el País Basc, Múrcia i Astúries presenten les prevalences més elevades al tancament de l’any. Madrid, les Illes Balears i La Rioja se situen clarament per sota de la mitjana. La prevalença es relaciona més estretament amb l’indicador global que la incidència, perquè incorpora indirectament la durada.

Coll d’ampolla de les baixes de llarga durada

En pràcticament totes les comunitats, les baixes de més d’un any representen únicament entre un 3% i un 6% dels processos, però concentren aproximadament entre una quarta part i un terç de totes les jornades perdudes. A més, expliquen al voltant del 35%-40% del creixement de les absències d’IT des del 2018.

La llarga durada és, en canvi, el factor que millor distingeix les comunitats amb major impacte en les seves taxes d’incapacitat temporal. Canàries i Galícia combinen nivells elevats de jornades perdudes, prevalença general i prevalença de processos de més de 365 dies.

Cal destacar que també les baixes de curta durada (menys de 3 dies) han augmentat considerablement a totes les comunitats, des de Castella-la Manxa, amb un increment del 152%, fins a Navarra, amb un 63,5%. Tot i que les baixes de curta durada no acumulen moltes jornades perdudes, tenen un gran impacte negatiu, ja que perjudiquen l’organització del treball i l’operativa empresarial, especialment quan són repetitives.

La repetició explica més de la meitat de les baixes i mostra una geografia diferent

El col·lectiu de treballadors que repeteix baixes oscil·la entre el 8% i el 24%, segons la comunitat autònoma, però explica entre el 50% i el 78% dels processos, així com entre el 47% i el 73% de les jornades perdudes.

Les comunitats amb un patró més intens de repetició, tant en percentatge de persones com en percentatge de baixes i jornades perdudes, són Navarra, Catalunya i el País Basc. Extremadura registra el valor més baix en els anàlisis de repetició.

Finalització en incapacitat permanent

Del total de processos finalitzats de més d’un any, el percentatge de baixes que acaben en incapacitat permanent s’ha reduït respecte del 2018 a totes les comunitats.

Cantàbria presenta la major proporció de processos de més de 365 dies finalitzats amb l’aprovació d’una incapacitat permanent. Catalunya i Andalusia també se situen per sobre de la mitjana espanyola. Navarra registra el valor més baix, seguida d’Astúries, Aragó i Castella i Lleó. No obstant això, existeixen diferències significatives entre províncies.

Les àlgies i la salut mental expliquen la meitat de les jornades perdudes

Les àlgies i els problemes de salut mental, considerats patologies de més difícil objectivació, constitueixen el principal nucli patològic de la incapacitat temporal en pràcticament totes les comunitats, ja que concentren al voltant del 50% de l’indicador d’IT.

El seu pes conjunt supera el 55% a Canàries, Astúries, Galícia, Catalunya i el País Basc. A Canàries representen el 57% de l’indicador; a Astúries, el 56,6%; a Galícia, el 56,2%; i al País Basc i Catalunya, el 55,5%. La salut mental és la categoria que més creix i la seva contribució a l’indicador d’incapacitat temporal augmenta fins a un 130% en algunes comunitats.

Un mapa de la radiografia regional

Si es combinen tots aquests paràmetres i es representen per comunitat autònoma mitjançant un mapa de calor, el resultat mostra una visió global de la situació. Sense oblidar la dada més rellevant: totes les comunitats autònomes han empitjorat de manera significativa les seves ràtios globals i els seus indicadors en cadascun dels eixos d’anàlisi.

Alguns dels missatges principals que es deriven de les dades mostrades en les fitxes regionals publicades són:

• La incapacitat temporal continua creixent a totes les comunitats autònomes, encara que amb diferent intensitat.

• Les baixes de llarga durada són el principal factor explicatiu de l’augment de la IT, tot i representar un percentatge reduït dels processos.

• La salut mental es consolida com una de les patologies el pes de les quals més ha augmentat des del 2018.

• La repetició de processos concentra una part desproporcionada de les jornades perdudes, fet que suggereix la conveniència d’impulsar estratègies preventives i de gestió dirigides a aquestes persones treballadores.

• Les diferències territorials són rellevants, cosa que indica que, a més de factors demogràfics i sectorials, poden influir aspectes relacionats amb l’organització sanitària, l’estructura productiva i la gestió dels processos d’incapacitat temporal. Per tant, la gestió de la IT requereix una actuació contextualitzada: cada regió hauria d’analitzar en quins aspectes ha de prendre mesures per millorar la seva gestió de la incapacitat temporal, tant a escala de comunitat autònoma com de província.

Amb aquests eixos es profunditza en l’anàlisi de la incapacitat temporal a les diferents comunitats autònomes mitjançant infografies que resumeixen la situació i l’evolució de les absències laborals per incapacitat temporal a cada regió.

Consulta la bateria de fitxes regionals sobre la incapacitat temporal i la sinistralitat.