Dia Mundial sense tabac

El tabac és la segona substància psicoactiva més consumida a Espanya. Gairebé el 70%, de la població de més de 15 anys, ha consumit tabac al llarg de la seva vida, i el 32’3% ho consumeix diàriament [1].

Tabaquisme laboral

Entre les persones que treballen el consum de tabac és superior. El 35’6% realitzen un consum diari, 3’3 punts per sobre de la població general.

El percentatge creix en reduir-se l'edat i també amb el nivell d'estudis, a menor nivell acadèmic, major consum. Viure només, sembla ser un factor de risc, ja que fumen més les persones solteres, separades o vídues.

La població d'origen espanyol fuma molt més que la provinent d'altres països, hi ha 14 punts de diferència.

Hi ha sectors de treball amb un major consum de tabac, però és un problema del qual no es lliura cap col·lectiu ni categoria professional.

Les dones fumen menys que els homes, però la diferència es va reduint entre la població més jove.

L'edat d'inici es manté estable des de finals del segle passat. Tota la informació que ara es té, sembla no exercir un paper protector a l'hora d'iniciar-se en aquesta addicció, la presència dels vaporitzadors i les polítiques, tant tecnològiques, com aprofitant els “buits” legals, de la indústria del tabac, retallen els avanços en salut.

Malaltia i mort

El tabaquisme és la primera causa de mortalitat evitable del món, vuit milions de persones cada any, de les quals el 10% (800.000) no eren fumadores directes, sinó passives.

S'estima que el tabac és responsable de fins a un 36% de càncers a nivell mundial i de fins al 22% de les morts per càncer.

L'any 2023 es tenien detectats més de 70 cancerígens coneguts en el fum del tabac, entre altres, els hidrocarburs aromàtics policíclics, el cadmi, el clorur de vinil, el poloni 210, el quitrà i les nitrosamines.

El 90% de les persones que pateixen càncer de pulmó, són o han estat fumadores. Aquesta malaltia estaria classificada com a rara si no existís el consum de tabac.

El consum de begudes amb alcohol produeix un efecte sinèrgic amb el del tabac, ja que en combinar-se el risc de desenvolupar carcinomes orals, d'orofaringe o d'esòfag, es multiplica per trenta.

L'estudi realitzat pel Ministeri de Sanitat sobre la mortalitat, publicat en 2023[2],, estima en més de 260 morts diàries les causades pel tabaquisme, 95.000 morts anuals. Una veritable pandèmia.

Repercussions

Les repercussions en els entorns de treball són moltes més de les que es pensa.

• Més baixes, i més llargues entre les persones que fumen.
• Rotació del personal.
• Més absències del lloc de treball, i més llargues, per a fumar.
• Tensió entre el personal. (Per les absències i les molèsties).
• Risc d'incendis.

Repercussions que suposa uns costos anuals per a les empreses que superen els 7.000 milions d'euros (només a Espanya), segons dades del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme[3].

Per a cada empresa la presència de personal fumador té uns costos directes molt clars, depenent de la nòmina de cada lloc. Comptem amb estudis molt clars i amb mostres significatives. Entre ells el realitzat pel Centri for Economics and Business Research (CEBR), i el realitzat per Jobatus.es.

Tots dos valoren la quantitat de cigarrets consumits durant la jornada laboral, per una persona fumadora i el temps dedicat a això, la qual cosa suma entre 16 a 18 dies de treball complet a l'any fumant. El que significa més de tres setmanes, gairebé quatre, que no es treballa, un temps de pur presentisme. A això cal sumar la mitjana d'almenys quatre dies més de baixa per les malalties associades al tabaquisme, la qual cosa consolida que el personal fumador tendeix a treballar un mes menys a l'any que el personal que no fuma.

Piala, una empresa japonesa de màrqueting i publicitat electrònica, és un exemple curiós, des de la perspectiva occidental; atorga 6 dies extres de vacances anuals al personal no fumador, premiant-lo per la seva major aportació a l'empresa[4].

Però aquesta és només una visió del problema, hi ha una altra més important, la salut. El tabac mata després de malalties invalidants, doloroses i llargues. Amb una elevada deterioració en la qualitat de vida del pacient, però també del seu entorn, sobretot la família que haurà d'acompanyar-lo i ajudar-lo en el seu procés de malaltia.

En la relació espais de treball i persones, l'Organització Mundial de la Salut, ho té molt clar “els espais de treball són els més adequats per a crear hàbits saludables entre la població adulta”.

Què fer?

El col·lectiu laboral és l'actiu de major valor d'una empresa, cuidar-lo significa reducció de costos i increment de beneficis. No sols per a l'empresa, sinó per a tota la societat, per això és important que les empreses inverteixin en la salut del col·lectiu laboral. És una veritable Responsabilitat Social Corporativa, que també imbrica amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els ESG.

Realitzar-ho s'articula en dos vessants que són complementàries.

• La prevenció, a través de campanyes de sensibilització i polítiques de salut que afavoreixin hàbits allunyats de tota forma de tabaquisme.
• Facilitar el tractament per a la superació l'addicció.

Entre les persones consumidores de tabac diàriament més del 64% d'elles s'han plantejat deixar de fumar[5],, però els costa trobar el moment i sobretot el suport necessari per a llançar-se a això.

• Des de les empreses es pot facilitar aquest suport.
• Amb campanyes de motivació i sensibilització.
• Oferint informació de tractaments de superació del tabaquisme.
• Facilitant l'accés als tractaments.
• Oferint un programa de superació del tabaquisme en la pròpia empresa.

Els programes per a la superació del tabaquisme en les empreses es veuen afavorides per la possibilitat de realitzar-los en grup[6], superar el tabaquisme amb persones que es coneixen incrementa la confiança i redueix l'abandó, per tant, afavoreix l'èxit; que no és un altre que superar l'addicció al tabac, guanyant salut i qualitat de vida.

• Els qui treballen passen bona part del dia en el treball, la qual cosa brinda avantatges respecte als serveis tradicionals de salut per a la superació del tabaquisme. En les empreses es poden desenvolupar programes adaptats a les circumstàncies i organització del col·lectiu, evitant les dificultats d'ajustar-se als horaris de cites externes, reduint els desplaçaments i facilitant l'assistència al programa.
• Aquests programes es poden veure beneficiats pels medicaments disponibles a través del sistema sanitari, amb una eficàcia bastant bona i el mateix principi actiu, la citisiniclina, abans dita citisina.
• Aquestes accions en les empreses tenen bona acceptació per part de tot el personal, donada l'acceptació de la creació de salut i genera beneficis en tots els àmbits de l'entitat, començant per la salut i el benestar.
• Els beneficis són per a tot el col·lectiu, en primer lloc la persona que supera l'addicció i immediatament tot el seu entorn, inclòs el del treball (col·lectiu laboral, empresa, clients, proveïdors, etc..)
• Mai és tard per a deixar de fumar, perquè sempre suposarà beneficis en la salut i la qualitat de vida.
• Des de les empreses i entitats es pot fer molt per a la generació de la salut, i intervenir sobre el tabaquisme és una de les accions més clares.

Article de Fernando Ribas de Pina Pérez, Projecte Home València