• |
  • |

Parlem o ens entenem? L’art de donar un ‘feedback’ que sumi (i que no resti)

business-company-employees-office-workspace-discussing-about-startup-project-marketing-strategy-multiethnic-corporate-workers-analyzing-management-charts-while-using-laptop

Segur que t’ha passat: has de dir-li a un company que alguna cosa no ha sortit del tot bé i, abans d’obrir la boca, ja et ve suor freda. O pitjor encara, reps un comentari del teu cap i et quedes amb la sensació que t’han esbroncat sense dir-te realment què has de canviar.

A la feina (i a la vida), la diferència entre un conflicte i una millora sol ser, simplement, la manera de dir les coses.

La nostra col·laboradora, la Dra. Sandra Alonso (especialista en psicologia clínica i forense), ho té clar: donar retroalimentació o feedback no és corregir les persones, és millorar els resultats. I el més important: una mala comunicació ens genera estrès, ansietat i un ambient de treball pesat i negatiu que pot acabar afectant la nostra salut emocional.

Feedback o rebequeria?

De vegades pensem que estem donant ‘feedback’ quan, en realitat, només estem deixant anar una reacció.

  • Dir: “Això és un desastre” o “Sempre passa el mateix amb tu”, no és ‘feedback’. És una etiqueta que bloqueja l’altra persona i la posa a la defensiva.
  • El bon ‘feedback’ és el que és específic, se centra en fets (no en judicis) i, sobretot, busca una solució.

La recepta per a un ‘feedback’ que funciona

Perquè la pròxima vegada que hagis de dir alguna cosa no es converteixi en una conversa incòmoda, et proposem l’estructura de com s’ha de transmetre aquesta informació útil en quatre passos:

  1. El fet concret: oblida els “sempre” i els “mai”. Ves al gra. “En l’informe d’ahir faltaven els terminis de lliurament”.
  2. La conseqüència: explica per què és important. “Això impedeix que el client pugui validar el pressupost a temps”.
  3. La proposta: no et quedis només en la queixa, llança un salvavides. “Què et sembla si fem servir aquesta plantilla perquè no ens oblidem de cap dada?”.
  4. L’acord: assegura’t que tots dos esteu en el mateix vaixell. “Hi comptem per dilluns que ve?”.

Tipus de feedback

No passem per alt el gran oblidat: el feedback positiu. Reforçar el que algú fa bé és la millor manera que aquesta persona continuï motivada i amb la màxima salut mental. Si alguna cosa surt bé, ho has de dir! És concret i reforça el comportament.

Per contra, el feedback destructiu és el que hem de desterrar: el que culpa, que busca descarregar la nostra pròpia frustració i que, al final, només aconsegueix que l’altra persona es bloquegi i perdi les ganes.

En resum...

Com diu la Dra. Alonso, un bon feedback ajuda a actuar, mentre que el dolent només genera reaccions viscerals. Vigilar les paraules que fem sevir és també una manera de cuidar la nostra salut i la dels que ens envolten.

Si vols aprofundir més en com millorar les teves converses a la feina, no et perdis els nostres pròxims tallers de l’Escola de Salut, on continuarem treballant en el teu benestar emocional.

Perquè parlar bé és un gust!

 

Materials disponibles al nostre web 

Inscriu-te aquí a les nostres jornades de l’Escola de Salut.

Escuela de Salud

05/06/2026


También te puede interesar