Pots deixar la ment en blanc?
La realitat és que no és possible deixar de pensar, com no és possible deixar de respirar. Ara bé, existeixen maneres de reconduir els pensaments per a evitar entrar en bucle.
Sandra Alonso, doctora en Psicologia i Ciències de la Salut Especialista en Psicologia Clínica i Forense de la mútua Umivale Activa, explica que existeixen diferents tècniques per a gestionar el nostre estat del benestar emocional en funció de tres tipus d'enfocament: fisiològic, cognitiu i conductual.
En aquesta ocasió ens centrem en l'enfocament cognitiu, a partir del qual descobrirem noves estratègies que ens ajudaran a detenir els pensaments negatius que ens generen malestar.
Per a això primer cal saber que el cervell emocional es divideix en tres parts: reptilià, responsable de l'instint de supervivència física real i del manteniment del cos; límbic, on es processen les emocions amb un sistema molt senzill, dicotòmic; i el neocòrtex o escorça cerebral, és la part racional de l'ésser humà, prendre decisions més complexes i control d'impulsos.
Què és el pensament?
El pensament és un procés elaborat per la ment des de la part emocional i la part racional. És el diàleg intern amb nosaltres mateixos i dona lloc a afirmacions amb les quals constituïm la nostra pròpia realitat. És a dir, davant una mateixa situació o objecte cadascun de nosaltres tenim una manera de pensar, una realitat diferent.
Els pensaments impulsen les emocions que donen lloc als comportaments: Pensaments – Sentiments - Conductes.
El nostre cervell és un generador d'idees constant: no podem deixar de pensar. No podem pensar en dues coses alhora, encara que sí que alternar diversos pensaments de forma tan ràpida que ens pot semblar que estem pensant diverses coses alhora.
Dins d'aquesta voràgine d'idees constants, tenim pensaments voluntaris i involuntaris. Aquests últims són els majoritaris i en gran manera aquests pensaments involuntaris són negatius. Per això és important aprendre a tenir el control. Per a canviar els sentiments que ens produeixen aquests pensaments i la conducta que ens pot comportar hem de començar per modificar aquests pensaments negatius.
Aquests pensaments involuntaris es generen en el sistema límbic. És una cosa positiva perquè són pensaments dicotòmics o polaritzats; hi paro atenció o no, m'interessa o no m'interessa. A més, sabem que el 90% dels pensaments que ens preocupen mai succeeixen, per exemple "Pepe triga a arribar, una cosa dolenta li ha passat". Si un pensament no és útil no m'interessa. Aprenguem a tallar-los.
Tot el que implica resistir-se a un pensament no funciona, el cervell es rebel·la. Per exemple, si volem deixar de fumar però no pensem en res més que fumar. Hem de posar el focus en un pensament alternatiu. Provocar un pensament positiu per a contrarestar al primer.
No serveix qualsevol pensament, ha de seguir igual d’intens i ser un pensament concret. Focalitzar la nostra atenció en aquest nou pensament, relaxar-nos i canviar de conducta.
Un pensament adaptatiu és un pensament realista que desencadenarà emocions adequades a la situació. És aquell que m'ajuda a planificar millor la part racional, a sentir-me millor, a prendre millors decisions. Cal dedicar-li temps a aquests pensaments.
Al contrari, els pensaments no adaptatius distorsionen la realitat desencadenant emocions inadequades a la situació. Si un pensament no és útil, no és cert, em fa sentir pitjor: cal acceptar-ho, parar-ho i posposar-ho.
Com a tècnica de distracció ens pot valer posar música si anem en el cotxe, realitzar operacions matemàtiques senzilles, fer llistes de coses,… qualsevol cosa que ens allunyi del pensament negatiu. Respira, canvia de conducta i segueix endavant.
Aquest article forma part d'Escola de Salut d’Umivale Activa. Un espai per a donar un enfocament més pràctiques als nostres problemes i aprendre eines noves per a aconseguir-lo.
