Desconnexió digital: Bones pràctiques preventives a les empreses

L’ús constant de les tecnologies digitals pot conduir a una sobrecàrrega de feina i a la falta de conciliació entre els àmbits laboral, familiar i social, que afecta la salut física i mental dels treballadors.

Per això, la mútua Umivale Activa ha redactat una guia de bones pràctiques amb pautes per definir i implementar un protocol de desconnexió digital a les organitzacions. Una campanya emmarcada en la Setmana Europea de la Seguretat i la Salut en el Treball, que organitza anualment l’agència europea EU-OSHA i que aquest any continua posant el focus per tercer any consecutiu en els llocs de treball segurs i saludables en l’era digital.

“La desconnexió digital és un dret de tots els treballadors que garanteix el fet de poder desvincular-se de la feina i abstenir-se de participar en qualsevol mena de comunicació digital fora de les hores de feina. Les empreses han de conèixer la normativa i saber quines pautes han d’aplicar respecte d’aquesta qüestió”, ha assenyalat José Luis Cebrián, coordinador del Servei d’Activitats Preventives.

Així doncs, la guia se centra en la importància i la implementació de la desconnexió digital a l’entorn laboral. Introdueix conceptes com el “tecnoestrès”, la “tecnofatiga” i la “tecnoaddicció” com a problemes creixents a causa de la dependència de les tecnologies digitals.

La campanya busca completar el material de desconnexió digital que la mútua ja tenia publicat al seu web, amb consells per a una desconnexió adequada i mesures preventives que es poden adoptar tant per part de l’empresa com per part dels treballadors. A més, compta amb material específic sobre el tecnoestrès.

Entre els beneficis que aporta la desconnexió digital, en podem citar els següents:

• Per als treballadors: Preserva la salut física i mental, prevé trastorns psicològics (estrès i esgotament professional), millora la qualitat de vida, fomenta la motivació, potència el sentit de pertinença i afavoreix la conciliació.
• Per a l’empresa: Augmenta la productivitat, el rendiment i la sostenibilitat, millora el clima laboral, promou el compromís, millora la reputació de l’empresa i assegura el compliment normatiu.

Riscos laborals deguts a l’ús continuat de tecnologies digitals

La falta de desconnexió compromet la salut i la seguretat, fet que agreuja els factors de risc ergonòmics i psicosocials. La guia identifica els riscos més rellevants:

• Factors de risc ergonòmic: Trastorns musculoesquelètics i fatiga visual causats per postures forçades, moviments repetitius i exigències visuals intenses.
• Factors de risc psicosocial: Jornades llargues, hiperconnexió, pèrdua d’autonomia, treball monòton, aïllament social, dificultat de comunicació, sobrecàrrega de feina i tecnoestrès (dificultat per adaptar-se a les tecnologies i dependència excessiva).
•  Riscos emergents: Tecnoestrès, tecnofatiga, tecnoaddicció, ciberassetjament i ciberviolència.

Danys en la salut per la no desconnexió

• • Físics i fisiològics: Trastorns musculoesquelètics, text neck, fatiga visual, malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, trastorns del somni o mals de cap.
  • Psicosocials: Estrès, depressió, ansietat, esgotament professional, aïllament social, síndrome de fatiga informativa (infoxicació), síndrome FOMO (por de perdre’s alguna cosa), apnea de WhatsApp, síndrome de la vibració fantasma, sleep texting, nomofòbia i tecnoferència.

Protocol de desconnexió digital

L’objectiu de la desconnexió digital és potenciar el dret a la conciliació laboral, personal i familiar, limitant l’ús de comunicacions laborals a la jornada de treball pactada.

Entre les obligacions de les empreses, la normativa contempla la limitació de l’ús de mitjans tecnològics a la durada màxima de la jornada laboral. Una altra obligació és elaborar una política interna que defineixi les modalitats de desconnexió, dur a terme accions de formació i sensibilització sobre l’ús raonable de les eines tecnològiques i organitzar la jornada laboral per garantir el descans.

Mesures concretes per a la desconnexió efectiva

• • Modalitats de l’exercici del dret i regles de disponibilitat: Definir llocs de treball subjectes a disponibilitat, horaris de no disponibilitat i situacions excepcionals de contacte (emergències).
  • Establir horaris de desconnexió: Definir franges horàries sense comunicacions, revisar els registres horaris i comunicar-ho a clients/proveïdors.
  • Fomentar una cultura basada en l’eficiència: Promoure la gestió eficient del temps, la feina per objectius i els rols dels comandaments intermedis.
  • Desactivar les notificacions fora de l’horari laboral: Indicar als treballadors com desactivar les notificacions, considerar l’ús de programes que impedeixin la recepció o l’enviament de comunicacions, emprar correus retardats i activar respostes automàtiques en cas d’absència.
  • Establir una política de dispositius digitals corporatius: Definir l’ús exclusiu de dispositius per a la feina i incloure horaris de disponibilitat.
  • Definir una via de comunicació preferent: Establir una única via per a emergències.
  • Formació i sensibilització: Impartir cursos sobre els efectes negatius de la sobrecàrrega, la gestió del temps, l’ús de dispositius i mesures pràctiques.
  • Planificar l’horari de les reunions: Fer-les dins de la jornada laboral i limitar-ne la durada i els temes a tractar.
  • Implementar jornades flexibles: Permetre a la plantilla triar els horaris dins de determinats límits amb l’objectiu d'afavorir la conciliació.
  • Promoure pauses i descansos: Fomentar interrupcions de l’ús de tecnologies durant la jornada laboral.

És crucial dur a terme un seguiment periòdic del protocol per assegurar-ne la correcta implementació i l’adaptació a canvis organitzatius o tecnològics. La revisió ha d’incloure entrevistes o qüestionaris als treballadors.

Aquesta guia i la resta de materials ja es poden consultar i descarregar a umivaleactiva.es, dins de l’apartat de Gestió de la prevenció de riscos laborals.