La incapacitat temporal equival a un cost estimat de 81.000 milions d'euros a l'any en termes de PIB

• Espanya se situa al capdavant d'Europa en taxa d'incapacitat temporal (IT) per malaltia, amb un 5,6 % de jornades perdudes el 2023 i un impacte econòmic que suposa un 5,4 % del PIB
• Les baixes de llarga durada, que es dupliquen des del 2018, i l'augment en un 55 % del nombre de persones que sumen més d'un procés a l'any (repetidors) respecte al total de població protegida expliquen el màxim històric d'absentisme per IT registrat
• Les àlgies i la salut mental, diagnòstics més difícils d'objectivar, representen ja més de la meitat de l'indicador d'IT, després del creixement de les jornades perdudes respecte al 2018, un 56,5 % i un 111,4 %, respectivament
• Umivale Activa i l'Ivie presenten a Madrid les conclusions del seu informe Estudi socioeconòmic de l'evolució de la incapacitat temporal i la sinistralitat a Espanya.

Espanya es posiciona com un dels països de la UE amb major taxa d'absentisme per incapacitat temporal (IT) i amb el ritme de creixement més accelerat. Entre 2018 i 2023, el nombre de jornades laborals perdudes per IT en Règim General ha passat de 242 milions a 368,7 milions, un augment del 52 %. Aquests nivells de baixes laborals, que representen un 5,6 % de jornades no treballades en un any sobre les potencials, equivalen al fet que un milió de treballadors hagués estat de baixa cada dia del 2023 o, alternativament, que cada treballador estigués 20 dies a l'any absent per IT (5 dies més que el 2018). La producció potencial associada als dies de baixa per IT pot estimar-se en 81.574 milions d'euros de PIB, un 5,4 % del total nacional. Aquesta xifra suposa 25.900 milions d'euros més de cost total a l'any que el 2018, un increment del 47 %.

Són algunes de les conclusions de l'estudi Evolució de la incapacitat temporal i la sinistralitat a Espanya, elaborat per la mútua Umivale Activa i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie), que han presentat a la seu del Consell Econòmic i Social (CES) a Madrid. És un treball que ha estat dirigit pels investigadors de l'Ivie José María Peiró i Lorenzo Serrano, i elaborat per un equip integrat per Francisco J. Goerlich, Consuelo Mínguez i Fernando Pascual, per part de l'Ivie, i Marija Davcheva i Juan Miguel Mesa, per part d'Umivale Activa.

La principal novetat d'aquest informe és que s'ha disposat, per a 2016-2023 —període en el qual s'ha centrat l'anàlisi—, de les microdades anonimitzades de l'Estadística d'IT del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta estadística recull tots els processos d'IT registrats a Espanya amb les seves característiques, més de 62 milions de processos anonimitzats, cosa que permet un nivell de detall que no havia estat possible fins ara, així com un grau de representativitat completa del fenomen.

A més, s'ha creuat tota aquesta informació amb la que ofereixen les microdades de la Mostra Contínua de Vides Laborals  (MCVL) i també s'ha treballat amb les microdades de l'enquesta de població activa  (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'ús combinat de diferents bases de dades derivades de fonts solvents i àmpliament consolidades ha permès fer una anàlisi integradora d'un ampli nombre de determinants potencials de la IT i també les seves diferents formes de manifestar-se.

Radiografia d'una crisi silenciosa

L'increment es concentra en les incapacitats temporals per contingències comunes (malalties no professionals o accidents no laborals), i no en les contingències professionals (accidents de treball o malalties professionals), que són gestionades principalment per les mútues i que han romàs pràcticament estables.

Els processos de llarga durada (més de 365 dies) són els que més han crescut durant els últims anys, fins a arribar a duplicar-se, i han passat de 83.000 el 2018 a 167.000 el 2023. Encara que només representen el 2,4 % dels processos finalitzats el 2023, concentren el 34,1 % dels dies totals de baixa. Els dies perduts corresponents a aquest tram han augmentat un 87 % en els últims sis anys, enfront del 35 % de les baixes inferiors a 12 mesos, i suposen 110 milions de dies de baixa. Un altre factor fonamental que també contribueix als nivells màxims d'IT és l'increment de les jornades perdudes de les persones que acumulen més d'un procés en 12 mesos. Més del 50 % dels treballadors amb baixa activa el 2023 van ser repetidors: una xifra en constant ascens que explica per si sola la pràctica totalitat de l'augment de l'absentisme per IT en els 6 anys estudiats. De fet, el percentatge de persones repetidores sobre el total de població protegida s'ha incrementat un 55 % des del 2018. Aquests casos, tot i que són només el 16,6 % dels treballadors, concentren el 69,6 %% de les baixes i el 64,5 % de les jornades perdudes, 12,6 punts més que el 2018, i són responsables de pràcticament la totalitat de l'augment de l'indicador d'absentisme per IT en el període 2018-2018.

A més, les patologies més difícils d'objectivar, com les àlgies (lumbàlgies, cervicàlgies, dorsàlgies...) i la salut mental, generen més de la meitat de l'absentisme per IT, i el seu pes no deixa de créixer. Si les jornades perdudes augmenten un 52,3 %, cal destacar que els processos cardiovasculars, oncològics i traumatològics empitjoren per sota de la mitjana (42,9 %, 39,8 % i 29,9 % respectivament), mentre que les àlgies pugen un 56,5 %, i la salut mental, un 111,4 %.

Aquestes dues patologies concentren el 51,1 % de l'indicador d'absentisme per IT, mentre que la resta dels diagnòstics aporta l'altre 48,9 %, i el seu creixement representa dos terços de l'augment dels dies de baixa per IT. A més, les baixes per problemes de salut mental i àlgies suposen el 56,1 % dels processos en vigor de llarga durada i ambdues han anat guanyant pes en els anys posteriors a la pandèmia. Aquestes dues patologies també es troben entre les de major repetició. El 37,7 % dels treballadors amb repeticions i baixes actives el 2023 té com a principal diagnòstic (el de major durada) les àlgies (25,4 %) o la salut mental (12,3 %).
 

Diferències per característiques treballadors, ocupacions, sectors, regions i entitat gestora

L'estudi analitza les diferències de les xifres d'IT per motius de salut en funció de les característiques demogràfiques dels treballadors, així com de les característiques de les ocupacions i també de factors de l'entorn, com el sector o la regió.

El gènere i l'edat de la persona treballadora marquen les primeres diferències. El 2023, les dones registren majors valors en l'indicador d'absentisme per IT (percentatge de jornades anuals perdudes sobre les potencials), amb el 6,4 %, enfront del 4,8 % dels homes. Destaca la major contribució de la salut mental en les jornades perdudes de les dones (21 % enfront de 15 % dels homes).

L'informe també constata la disparitat de resultats en funció de l'edat, amb un indicador d'IT del 3 % en el cas dels joves entre 16 i 29 anys i del 9,6 % en el cas dels treballadors entre 60 i 64 anys; de fet, el 20 % de l'increment de l'indicador d'IT correspon a les jornades perdudes per aquests treballadors amb edats properes a la jubilació, i el 70 %, pels de 50 anys i més. Per als autors, no obstant això, resulta també destacable que entre els joves la incidència és major (648 per mil per al grup de 20 a 24 anys enfront de 429 per mil entre 60 i 64 anys). Aquest índex mostra una tendència invertida a la que s'ha constatat amb l'indicador d'IT: els joves presenten molts més episodis (la meitat més que els treballadors de més edat), encara que la seva durada per IT sigui menor en termes de dies de baixa. També cal assenyalar que en tots els grups d'edat s'incrementa la incidència anual en comparació del 2018 i el rang dels increments va del 26 % (grup de 55 a 59 anys) al 53 % per al grup de 20 a 24 anys.

Un altre dels indicadors relacionats amb les característiques dels treballadors és el nivell d'estudis. Les absències són més freqüents i generen més IT en les persones amb menor formació: les persones que només tenen els estudis obligatoris tindrien una probabilitat d'absentar-se del treball per IT superior en 9,5 punts a la dels universitaris. Finalment, l'estudi destaca les diferències en funció de la nacionalitat i confirma que, en igualtat d'altres factors, els treballadors estrangers tenen 10,3 punts menys de probabilitat d'incórrer en una baixa que els espanyols, la qual cosa pot ser a causa de diferències culturals o a la sensació de major inseguretat quant als recursos disponibles.

Respecte a les diferències que es deriven de les característiques de les ocupacions, l'informe detecta una probabilitat lleugerament major de tenir IT en els treballadors amb contracte indefinit i a jornada completa. A més, la probabilitat també és major, fins a 17 punts percentuals, en el cas de les ocupacions menys qualificades. “La transformació del teixit productiu cap a ocupacions més qualificades i de major qualitat apareix com una via amb potencial per moderar els nivells d'IT i impulsar la productivitat simultàniament”, expliquen els autors. També són predictors significatius de la IT la falta de flexibilitat a l'hora de conciliar la jornada laboral, els treballs amb major càrrega d'estrès i una menor capacitat del treballador per organitzar les seves tasques.

Per sectors, l'estudi detecta les majors taxes d'absentisme laboral per IT en les activitats administratives i serveis auxiliars (ETT, serveis de seguretat, neteja, etc.), les relacionades amb subministrament d'aigua i activitats de sanejament, i les activitats sanitàries, amb percentatges de jornades perdudes per sobre del 7 %. Per contra, les menors taxes d'absentisme es donen en el sector d'informació i comunicacions (2,4 %) i les activitats professionals, científiques i tècniques (2,6 %). Criden també l'atenció sectors amb menor absentisme que la mitjana, com ara l'agricultura, les activitats financeres i l'educació.

De la mateixa manera, s'estimen diferències significatives en funció del territori, amb les majors taxes d'IT registrades a les Canàries, el País Basc i Galícia, que superen el 7 % de jornades perdudes el 2023. Per contra, els menors percentatges de jornades perdudes es donen a les illes Balears, La Rioja i la Comunitat de Madrid, on no superen el 5 %. Les diferències territorials són evidents també en la prevalença de processos d'IT de llarga durada (més de 365 dies). Les Canàries, Galícia i Catalunya presenten una prevalença major d'11 per cada 1.000 treballadors, mentre que és menor de 7 a les comunitats de La Rioja i Comunitat de Madrid. Així mateix, cal destacar les diferències quant a les persones repetidores a escala provincial. Els majors percentatges corresponen a Barcelona, Àlaba i Navarra, amb valors superiors al 24 % de la població protegida, mentre que el menor percentatge es dona a Càceres, Jaén i Salamanca.

Així mateix, fruit de l'estudi combinat de les variables sector i territori, les anàlisis mostren que les diferències de l'indicador d'absentisme per IT que hi ha entre comunitats autònomes s'expliquen en la major part (un 80 % del total) per les diferències regionals d'IT dins de cada sector i, en menor mesura, per les diferències en la composició sectorial de les seves economies (el 20 % restant).

La gestió de les baixes i, en concret, les diferències entre les diferents entitats gestores, també s'han tingut en compte en el treball d'Umivale Activa i l'Ivie. Les mútues gestionen el 72,5 % dels processos, és a dir, pràcticament, 3 de cada 4. El 2023, l'indicador d'absentisme per IT per a contingències comunes es va situar en el 4,9 % en el cas de les mútues i en el 5,6 % en les gestionades per l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social). En general, la durada és més curta si el procés el gestiona una mútua (36 dies de mitjana en el cas de contingències comunes, enfront de 43 de l'INSS). A més, l'informe constata un menor percentatge de repetidors en els processos gestionats per les mútues (2,8 punts menys).

La Incapacitat Temporal de les persones treballadores autònomes

En els treballadors acollits al Règim Especial de Treballadors Autònoms, l'indicador d'absentisme per IT és inferior, ja que presenta un valor del 4,3 % el 2023, si bé les pautes s'assemblen a les del Règim General: major valor en dones i un perfil creixent amb l'edat, encara que amb una menor dispersió. Els processos més difícils d'objectivar suposen pràcticament la mateixa proporció de jornades perdudes (49 %) que en el Règim General, encara que les àlgies expliquen una major proporció (36,4 %) i la salut mental suposa un menor percentatge (12,6 %). Les dades d'aquest col·lectiu també aporten, en síntesi, que la probabilitat de repetir és menor en els autònoms respecte del Règim General i que resulta menys probable que un treballador autònom tingui una baixa per IT que els del Règim General. Ara bé, és important destacar que, en el cas de tenir una IT, és més probable que presenti una durada més llarga i també que els seus indicadors mostren una tendència creixent en els últims sis anys.

Conclusions de l'encreuament de totes les fonts

L'anàlisi economètrica amb dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) mostra que, en igualtat d'entorn sectorial i territorial, i de característiques personals i del treball, existeix un augment significatiu de la taxa d'absentisme per IT, que seria 1,5 punts més elevada el 2023 que el 2018. Es tracta d'un increment que no pot explicar-se per canvis en l'edat, nacionalitat, sexe o nivell d'estudis dels ocupats, el tipus de jornada o contracte, la composició sectorial o per tipus d'ocupació, ni per la dinàmica territorial de l'ocupació. Aquest increment estaria reflectint, per tant, l'evolució d'aspectes com la cultura laboral i empresarial, la regulació laboral i de la mateixa IT o el cicle econòmic i l'evolució de la taxa de desocupació. En particular, la part de l'absentisme per IT no explicada pel conjunt de les característiques personals o de l'ocupació mostra una relació inversa i significativa amb la taxa d'atur, amb descensos de la taxa d'absentisme a mesura que augmenta la taxa d'atur. La magnitud d'aquest efecte és substancial, encara que s'afebleix en gran manera quan les taxes d'atur s'acosten al 20 % o el superen. Els canvis en la taxa d'atur són capaços d'explicar més de tres quartes parts de la variabilitat temporal de l'absentisme per IT no explicat pel territori o les característiques personals i de l'ocupació.

Durant les crisis, davant una taxa d'atur a l'alça i de la reducció de les oportunitats laborals, els treballadors tendeixen a ser més reticents a sol·licitar baixes i a prolongar-les, mentre que en les fases expansives succeeix el contrari. Evidentment, les crisis econòmiques i la desocupació no poden ni han de ser les vies per moderar les taxes d'absentisme per IT; això ha de venir de canvis en la regulació i el funcionament del sistema de gestió dels processos d'IT, les condicions de treball i la cultura laboral.

L'anàlisi mostra que el recent i intens creixement de la IT s'allunya substancialment del seu patró habitual de comportament en el passat i només pot ser explicat en una part reduïda per l'efecte global dels canvis en les característiques dels treballadors i les ocupacions. Aspectes com la repetició de baixes, l'augment dels processos de llarga durada i el creixement de les baixes per salut mental i àlgies apareixen com a elements crítics en aquesta evolució.

En conclusió, aquest informe llança una alerta rotunda: l'absentisme per incapacitat temporal és un repte estratègic i econòmic de primer ordre que requereix una resposta immediata, coordinada i basada en l'evidència. Les xifres rècord, el seu ràpid creixement i l'empitjorament de totes les variables sense excepció evidencien la necessitat urgent de mesures estructurals. En l'àmbit de la incapacitat temporal estan en joc, a més de la salut de les persones treballadores i el bon funcionament dels recursos sanitaris, la sostenibilitat del sistema, el benestar i la capacitat de generar riquesa i ocupació del país. Resulta, per tant, urgent i necessari un esforç conjunt i decidit de tots els agents implicats per un objectiu comú que beneficia tothom.

Accedeix a l'Estudi socioeconòmic de l'evolució de la incapacitat temporal i la sinistralitat a Espanya

Vídeo de la jornada

Pie de foto. De Izda a dcha: Pilar Chorén, directora gerente del Ivie; José María Peiró, investigador del Ivie y codirector del informe; Octavio Granado, ex-secretario de Estado de Seguridad Social; Lorenzo Serrano, investigador del Ivie y codirector del estudio; Ana Benavides, presidenta de Umivale Activa; y Héctor Blasco, director general de Umivale Activa

Mapes i gràfics de suport

Indicador d'absentisme per IT per províncies. 2023 (%)                Indicador d'absentisme per IT per CC. AA. (%)

Indicador d'absentisme per IT per sector d'activitat (%)    

Pes dels repetidors en la IT. 2023 (%)

Contribució a l'indicador d'absentisme per IT dels repetidors
(punts percentuals)

Persones repetidores per províncies. 2023 (percentatge sobre població protegida)

Prevalença dels processos en vigor de llarga durada (>12 mesos) (processos en vigor per 1.000 treballadors protegits)