Trenquem amb la mentalitat de dieta i apostem per un canvi d'hàbits alimentaris durador

Mentalidad dieta

Hi ha persones que han estat tota la vida o en certs moments de l'any ‘a dieta’, o fins i tot han dut a terme dietes molt restrictives amb l'objectiu de perdre pes ràpidament. Aquesta situació, mantinguda durant molt de temps, comporta la pèrdua d'aigua corporal i, amb ella, de massa muscular. A més, redueix el temps que dediquem a aprendre a menjar i a consolidar hàbits alimentaris saludables, afavorint una relació amb l'alimentació basada en prohibicions, restriccions i una mentalitat de dieta permanent.

Però, sabem què significa realment la paraula Dieta (‘Diaeta’)? Segons la Real Acadèmia Espanyola (RAE) té tres accepcions:

Règim que es prescriu als malalts o als convalescents en el menjar i el beure, i, per extensió, aquests menjar i beguda.
Conjunt de substàncies que regularment s’ingereixen com a aliment.
Privació completa de menjar.

Concretament, la població ho associa més a la privació i la restricció, és a dir, a la imposició de regles i normes al voltant del menjar. Això ha fet que el terme ‘dieta’ es relacioni amb freqüència amb la paraula ‘règim’. Mentre que els dietistes-nutricionistes ho relacionen amb el conjunt d'aliments que ingerim habitualment.

En aquest article abordarem les diferències entre mentalitat de dieta i aprendre a menjar, analitzarem circumstàncies i fets que propicien la cultura de dieta i com podem aprendre a desprendre'ns-en treballant els nostres pensaments d'acord amb unes pràctiques per generar hàbits sostenibles en el temps.

Diferències entre la mentalitat de dieta i aprendre a menjar

La mentalitat de dieta és una sèrie de creences recurrents que estan relacionades amb la cultura de dieta i que condicionen la manera com la persona es relaciona amb el seu cos i amb el menjar. A més, aquests pensaments fan que la persona dugui a terme determinats tipus de conductes que, al seu torn, tenen un efecte negatiu en el seu estat anímic, ja que suposa una lluita constant entre dues forces oposades, menjar i aprimar-se, el control i el descontrol, el que haig de fer i el que m'agradaria fer, el que haig de fer i el que realment vull. Això produeix un estat d'ansietat constant amb el menjar.

En aquesta situació es produeix una major prohibició d'aliments, cosa que provoca un desig més gran de consumir l'aliment prohibit i augmenta la possibilitat de descontrol.

Hi ha diferents senyals d'alerta que ens poden ajudar a identificar si tenim mentalitat de dieta per anar deixant-los de banda a poc a poc. Per exemple:

Tenir pensaments dicotòmics, és a dir, catalogar els aliments com a bons / dolents, permesos / prohibits, sans/ insans, etc.
Mirar les calories amb l'objectiu de no passar-se de certes quantitats diàries.
Considerar certs cossos com a ‘problemes que cal solucionar’.
Quan pensar en l'alimentació et genera patiment emocional: culpabilitat, frustració, vergonya, pensaments de fracàs, de no ser capaç de cuidar-se, etc.
Normalitzar la restricció, el control i la culpa al voltant del menjar.
Promoure la idea que ‘més prim és sempre millor’.
Associar la pèrdua i/o el control del pes amb la consecució de la felicitat i l'èxit social.

Tanmateix, aprendre a menjar és un procés d'adquisició d'hàbits saludables que no implica fer dietes restrictives, sinó educar el paladar, la ment i la relació amb el menjar. S'adopten i es milloren conductes alimentàries fent-ho de manera voluntària i conscient, i es fomenta la comprensió de la importància que té una alimentació saludable no només a curt termini sinó també a llarg termini, per prevenir el desenvolupament de malalties cròniques i millorar la qualitat de vida. A més, es proporcionen les eines per saber què fer, quines decisions prendre i com actuar per millorar l'alimentació.

Què podem fer per desaprendre la cultura de dieta?

Hi ha diferents situacions, pensaments i fets relacionats amb la mentalitat de dieta que és important identificar per poder canviar-los de manera conscient. A continuació, us compartim una taula perquè pugueu veure si us hi sentiu identificats amb alguns. Són missatges que hem de treballar i interioritzar per desprendre'ns d'aquesta cultura de dieta:

Situacions, pensaments i fets relacionats amb la mentalitat de dieta	Missatges per treballar i interioritzar i, de manera conscient, desprendre'ns de la cultura de dieta
Operació biquini (abans de l'estiu) “Preparar-se per a una celebració” Gana, ansietat i desig per la prohibició d'aliments Evitar certs aliments, saltar-se àpats per compensar “Em poso a dieta després de Nadal” “Detox després de l’estiu” “Dilluns començo la dieta” “Seguiré la dieta i no em saltaré cap dia” “M'he saltat la dieta”	“No em prohibeixo ni evito aliments per por” “Intento que la meva alimentació sigui suficient, saciant i atractiva” “No faig dieta. Intento menjar de manera flexible i saludable” “Estic centrat/da a millorar la meva salut i canviar els meus hàbits alimentaris” “Menjo amb un nivell de consciència més gran, assaborint el menjar i gaudint-ne”

Estratègies per generar hàbits alimentaris sostenibles

Abans de compartir diferents estratègies, cal posar l'accent en dos conceptes molt importants per fer el canvi:

L'alimentació intuïtiva és l'acte de sintonitzar amb els senyals naturals de gana i sacietat del cos per menjar sense culpa ni restriccions.
La flexibilitat alimentària és la capacitat d'adaptar les eleccions de menjar al context i al plaer social sense rigidesa ni remordiments.

Estratègies pràctiques per prendre consciència:

Perseguir les quatre lleis dels hàbits atòmics: fes-ho obvi, atractiu, senzill i satisfactori.
Aplicar el mètode Kaizen, on les millores contínues i petites són més efectives que un sol canvi gran.
Elaborar una taula per anotar les dificultats per al canvi d’hàbits i generar un full de ruta.
Realitzar un registre setmanal d'aliments per prendre consciència dels aliments que es consumeixen per començar a actuar.
Definir clarament per a què es fa el canvi, què es vol aconseguir, amb qui es farà i on es durà a terme.
Practicar de manera regular i constant.