En què m'he de fixar en l'etiquetatge si vull comprar aliments envasats?

L'etiquetatge dels aliments envasats suposa per a molts un jeroglífic difícil de desxifrar que pot comportar prendre pitjors eleccions alimentàries. La falta d'organització, la mala gestió del temps i les trobades amb els amics o familiars són els contextos en què més aliments envasats es consumeixen, i tenir la informació fiable i necessària per escollir amb criteri resulta fonamental.

Però què és un aliment envasat? Segons el Reglament europeu 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, es defineix com qualsevol unitat de venda destinada a ser presentada sense ulterior transformació al consumidor final i a les col·lectivitats, constituïda per un aliment i l'envàs en el qual hagi estat condicionat abans de ser posat a la venda, tant si l'envàs recobreix l'aliment completament o com si només el recobreix parcialment, però de manera que no pugui modificar-se'n el contingut sense obrir o modificar aquest envàs. 

Tot aliment envasat té un etiquetatge alimentari, el principal mitjà de comunicació entre productors i venedors i compradors i consumidors. Per això, és important que no indueixi a error, s'entengui, permeti triar lliurement i amb criteri, i es pugui aplicar en un context d'alimentació saludable.

Ara bé, com sabem si l'aliment que hem escollit és una bona opció? En aquest mateix Reglament 1169/2011 s'especifica que, de manera obligatòria, en l'etiquetatge alimentari han d'indicar-se els esments obligatoris, exigits en l'àmbit europeu. Són diversos els que s'hi inclouen, però destaquem: la denominació de l'aliment, la llista d'ingredients, la quantitat de determinats ingredients i la informació nutricional.

En aquest post, ens centrem en la llista d'ingredients, ja que és la informació alimentària obligatòria que ens ajudarà a respondre la pregunta plantejada: “En què m'he de fixar en l'etiquetatge si vull comprar aliments envasats?”.

La resposta més ràpida seria “com menys ingredient tingui l'aliment envasat, millor”. Això implica fins a 5 ingredients en total, precedits per la paraula “ingredients” i en ordre decreixent de pes. Però, a més, haurem de parar esment en el següent:

- Revisarem si té cap sucre o edulcorant afegit.

- Ens fixarem en el tipus de greixos o olis que té.

- Comprovarem que estigui elaborat amb farina 100 % integral (en el cas que siguin cereals).

- I revisarem si camuflen la sal amb algun potenciador del sabor com el glutamat monosòdic (I-621).

Analitzem diferents grups d'aliments i indiquem en què ens hem de fixar en cadascun d'aquests.

Grup d'aliments I: cereals, galetes i brioixeria

• Tant les galetes com la brioixeria són aliments poc saludables pels greixos i sucres que contenen. Per això, hem de fixar-nos en la posició i el nombre de sucres i el tipus de greixos, per evitar que tinguin oli de palma o hidrogenat. I és interessant que estiguin elaborats amb un alt percentatge de farina integral.
• En el cas dels cereals, han d'estar fets principalment amb farina integral, i cal fixar-nos també en la posició i la quantitat de sucres.

Grup d'aliments II: xocolates

• Una tauleta de xocolata de qualitat té més d'un 80 % de cacau, mantega de cacau, lecitina de soja, emulgents i aroma de vainilla. I els sucres com a últims ingredients. Per tant, com més percentatge de cacau, menys sucres.

Grup d'aliments III: iogurts i postres làctiques

• Els iogurts naturals són aquells elaborats amb llet fresca pasteuritzada, llet en pols i ferments làctics, i són l'opció més saludable i interessant, ja que afavoreixen la saciació, si són sencers.
• En el cas dels productes de sabors, ensucrats o postres làctiques (natilles, flams, etc.), aquests tenen gran quantitat de sucre o edulcorants entre els ingredients. Revisa'ls i escull aquells que menys en tinguin.

Grup d'aliments IV: pa o palets

• Com ocorria en el primer grup, hem de fixar-nos que la farina sigui majoritàriament integral o 100 % integral. Hem de revisar que no tinguin sucres o que aquest sigui entre els últims ingredients. I, finalment, millor que estiguin elaborats amb oli d'oliva o oli de gira-sol alt oleic.

Grup d'aliments V: conserves, cremes i sopes envasades

• En aquest grup és important que l'ingredient principal sigui el que apareix indicat en el rètol o etiqueta de la marca.
• Si és una conserva, els ingredients són l'aliment, aigua, un antioxidant i sal. I si és una crema o sopa, hem de revisar que no porti greixos afegits poc saludables o sucres en forma de midons o dextrosa.

Grup d'aliments VI: fruita seca i papes

• Les fruites seques són aliments amb greixos insaturats, i les opcions naturals o torrades són les més saludables. Totes aquelles versions que siguin de sabors, així com les papes, tenen sucres afegits, potenciadors del sabor o greix de palma.

Grup d'aliments VII: formatges

• Els formatges només tenen quatre ingredients: la llet pasteuritzada (origen de cabra, vaca o ovella), ferments làctics, quall i sal. I en el cas que estigui ratllat o en rodanxes, hem de revisar si té sucres afegits.

Grup d'aliments VIII: companatges i carns processades

• Es tracta d'aliments que els experts en salut aconsellen reduir. Però, en cas que vulguem consumir-los, és essencial que tinguin un alt percentatge de carn i no tinguin ingredients afegits com sucres, proteïnes o aigua.

Consulta aquí el material de la jornada

Inscriu-te aquí a les nostres jornades de l'Escola de Salut